Sobre l'exposició...Exposició d’Albert Gironès. Una recerca basada en les especulacions generades per la fotografia disparada per Pep Climent a un objecte no identificat aparegut al cel de Sòller, Mallorca, el novembre de 1979. Albert Gironès fa més de tres anys que treballa al voltant d’aquest fet per tractar, a través de la investigació i de les pràctiques artístiques, el misteri que amaga aquesta imatge i, de retruc, l’interès dels humans vers allò no conegut, la necessitat de comprendre tot allò que veiem i percebem amb els nostres ulls. Al llarg de la seva recerca ha comptat amb l’assessorament de professionals de la fotografia, l’astronomia i la física òptica. Aquesta tasca l’ha dut a indagar, d’altra banda, el “miracle del sol”, fenomen vinculat a certes aparicions inexplicables percebudes també a través de la vista. Segons la física, el fenomen es deu únicament a un procés neuropsicològic desenvolupat entre els ulls i el còrtex visual del cervell i que succeeix quan es mira el sol ininterrompudament durant uns minuts. Una experiència subjectiva, que és només perceptible a través de l’ull humà, i que, per tant, és irregistrable. Aquests fenòmens, bé siguin una hipòtesi d’anomalia òptica o bé una hipòtesi d’al·lucinació visual, permeten apuntar cap a un possible origen de les aparicions extraordinàries, dels relats i dels imaginaris que les sustenten, i de la influència del context històric i cultural que les emmarquen. El present projecte presenta una exposició que mostra per primera vegada tota la recerca artística realitzada en el marc del projecte “Un rosari de despropòsits”, complementant-la amb els primers indicis del projecte “El miracle del sol”, tot plantejant una nova pregunta: podem representar, a través de l’art, allò que és irregistable? Objectius: - Explorar nous formats expositius que fan dialogar la recerca amb la instal·lació didàctica / interactiva o el videoart. - Comprendre el projecte o procés de recerca d’un artista, més enllà de l’obra d’art final, per mostrar un treball molt més extens i dilatat en el temps. - Obrir el centre a un artista emergent, que aporta una proposta conceptual i/o arriscada que, tanmateix, ha comptat amb el suport de múltiples institucions i centres d’art per al seu desenvolupament: Fabra i Coats, Arts Santa Mònica, entre d’altres. - Treballar la relació entre art i diverses disciplines com la ciència o la fotografia, mentre es potencien col·laboracions amb entitats del territori com l’Agrupació d’Astronomia d’Alella. - Apostar per una proposta conceptual, que convidi al pensament crític, científic i creatiu, tot replantejant què és i què pot ser l’art avui. ( Memòria exposicions Can Manyé. Centres educatius 2023-2024).
Pep Climent. 1979. Objectius de la proposta: - Explorar nous formats expositius que fan dialogar la recerca amb la instal·lació didàctica / interactiva o el videoart. - Comprendre el projecte o procés de recerca d’un artista, més enllà de l’obra d’art final, per mostrar un treball molt més extens i dilatat en el temps. - Treballar la relació entre art i diverses disciplines com la ciència o la fotografia. - Reflexionar i analitzar una proposta conceptual, que convidi al pensament crític, científic i creatiu, tot replantejant què és i què pot ser l’art avui. Seqüència de la proposta. Aquesta activitat es va estructurar A partir de la metodologia 1,2,4 per garantir la reflexió individual, però també en petit grup. Activitat inicial: per seguir desenvolupant la premissa proposada per l’artista. «Una recerca basada en les especulacions generades per la fotografia disparada per Pep Climent a un objecte no identificat aparegut al cel de Sóller». A classe, es va veure la fotografia inicial per preguntar-nos: - Què hi veieu en aquesta imatge? - Es fan hipòtesis. Debat al voltant de la imatge. Es va analitzar la imatge per valorar quin és l’imaginari de l’alumnat. Paral·lelament, es va demanar als joves que facin la mateixa pregunta als adults del seu entorn més proper per tenir un recull més ampli de valoracions. Amb aquesta petita activitat es pretenia introduir a l’alumnat a un imaginari visual més ampli i poder valorar si les respostes són molt diferents segons les edats o els referents visuals de cada individu. En aquesta sessió també es va experimentar els principis bàsics i l’efecte òptic d’una càmera estenopeica amb un exercici pràctic.
Sessió guiada per la Clara Gassull. En aquesta sessió es va parlar més àmpliament de la tècnica fotogràfica de la càmera fosca, també de suports sensibles a la llum (paper fotogràfic). La sessió va consistir en dues activitats, la primera; una pràctica amb papers sensibles a la llum (papers fotogràfics de laboratori). La segona; la construcció de càmeres estenopeiques per dur a terme Solarigrafies, una tècnica fotogràfica que enregistra el recorregut del Sol i que Albert Gironès utilitza a la seva pràctica artística. La proposta era instal·lar dues càmeres a l’institut, i la resta de les càmeres instal·lar-les entre l'institut i Can Manyé, durant el trajecte realitzat a peu per l’alumnat el dia de la visita a l’exposició d’Albert Gironès. La instal·lació de les càmeres tenia l'objectiu de registrar el recorregut del Sol, per tant, era important tenir molt en compte la posició de cadascuna de les càmeres a l’hora d’instal·lar-les. https://solarigrafia.com/solarigrafia_solarigraphy/Hazlo_tu_mismo.html l’alumnat va realitzar el trajecte a peu des de l’institut fins a Can Manyé. Durant el camí, l’alumnat va instal·lar diferents càmeres per enregistrar el recorregut del Sol ( solarigrafia). En arribar a Can Manyé, al voltant de les 11 del matí i després d’esmorzar, es va realitzar la visita dinamitzada de l’exposició preparada per la Clara Gassull, responsable de l’àmbit educatiu. La tornada es va realitzar amb autocar. Imatges sobre les activitats realitzades durant la visita a l'exposició. Les Solarigrafies no s’han de revelar, la imatge ja està enregistrada en el paper en el moment de treure-la de les caixa, la imatge apareix en color i en negatiu
Un cop fet tot el treball d'aproximació i de treball a partir de l'exposició. Es planteja una pregunta a l'alumnat. Què és el procés creatiu i quines poden ser les seves fases? En una activitat, en format temps de cercle, tota la classe consensua quin és el procés que realitza un artista en el moment d'iniciar un treball o una proposta artística. Transferència i aplicació: La proposta didàctica, cada cop s'allunya més del punt de partida d'aquesta situació d'aprenentatge, i va agafant força la part de reflexió i d'experimentació de què és el procés creatiu en una producció artística visual. En les següents sessions el treball amb l'alumnat se centrarà en aquest element imprescindible de tot fet artístic. Vivenciant el fet de passar del procés personal al procés creatiu. Es busca que els joves entenguin que el fet artístic no és només un producte final i que els processos i el seu marc teòric també són rellevants en la cadena de valor de la cultura.
0 Comments
Trobaré la inspiració allà on sigui. “Paisatges inspirats”. Clara Nubiola proposa redescobrir territoris i paratges amb un treball participatiu a Can Manyé. Un viatge incert construït des de l'atzar, un transitar erràtic pels nostres territoris més propers, una recerca insòlita de la inspiració perduda, una reivindicació poètica dels paisatges quotidians, una redescoberta dels nostres paratges comuns. Clara Nubiola situa en el mapa coordenades geogràfiques no sempre visibilitzades, localitzacions, des d'arreu i cap arreu, rebudes a partir d'una crida participativa que resta oberta i dialogant. L'Espai d'Art i Creació de Can Manyé en recull el resultat en format d'instal·lació, un mapatge de grans troballes ( Part del text del full de sala).  Objectius de la proposta: - Qüestionar la massificació dels entorns naturals o urbans més reconeguts, visitats, i plantejar-nos on es troba el veritable paisatge inspirador. - Repensar el nostre entorn més proper per valorar-lo sense caure en convencions socials preestablertes. - Aprendre a observar amb pausa i a connectar amb la mirada intuïtiva i única que ens caracteritza per trobar noves fonts d’inspiració. - Donar-nos un espai de reflexió per connectar amb la creativitat, latent allà on anem. Les parts de la pràctica educativa se situen en moments i espais diferents. En primer lloc, l'alumnat va visitar l’exposició on es va dedicar temps a l'observació pausada i a la reflexió sobre la proposta per, tot seguit, realitzar una primera pràctica partint, com a referència, del procés creatiu semblant que realitza Nubiola. Aquesta primera part va ser proposada per la Clara Gassull (responsable del servei pedagògic de Can Manyé). Posteriorment, es va suggereir a l'alumnat caminar per observar i captar l'entorn de la vila d'Alella des d'una mirada subjectiva i més reflexiva sobre l'entorn com a paisatge. La proposta buscava, com en el treball de Nubiola, i com podem llegir en el text de la sala: trencar amb la idea que el paisatge inspirador és aquell on podem exhalar un sospir davant de la grandiositat d'una natura plàcida, bella i tranquil·la. Cercant localitzacions de la Vila a l'atzar, fugint de la idea romàntica o idealitzada del paisatge. L'alumnat, de forma intuïtiva, va buscar la inspiració. Tot aquest material fruit del treball de camp ha estat treballat posteriorment a l’aula. El resultat d'aquest procés han estat diferents produccions fotogràfiques i registres sonors de l'experiència creativa. En el món global, el flux comunicacional és central, vivim cada vegada més pendents de les xarxes, però la hiperconnectivitat, paradoxalment, provoca un efecte d'isolament que ens fa remetre al propi jo. El cos esdevé llavors un territori de recerca en el qual reconeixem els altres que ens habiten i emergeix el desig de mostrar-nos com aquest altre ubic. Les artistes participants en aquesta exposició --Itziar Okariz, Mengwen Cao, Teemu Mäki, Francesca Steele, Isa Fontbona, Ricardo Muñoz Izquierdo i Nataly Prada Elejalde— mostren aspectes de la intimitat, majoritàriament de caràcter autoreferencial, per portar l'imaginari al pla real en accions subversives que desafien els atributs que ens defineixen socialment ( M. Alsina i A. Hispano). |
 |  |
En la tercera part i com a colofó dins del procés cognitiu, es proposa crear la representació visual en tres dimensions d'una emoció, utilitzant el llenguatge propi de l'àmbit de manera creativa portant a cap una producció personal. Aquesta proposta només té una premissa: qualsevol proposta ha d'estar emmarcada o feta dins o a partir d'una capsa de sabates.
IMATGES DE LES PROPOSTES DE L'ALUMNAT.
Author
Beth Fornas
Archives
September 2023
May 2023
February 2023
December 2022
June 2022
April 2022
January 2022
October 2021
September 2021
March 2021
February 2021
RSS Feed