 L'exposició és una reivindicació poètica dels paisatges perduts que ja no hi són. Una proposta construïda a partir de la reflexió de transitar pel nostre territori proper que ha patit un incendi, buscant la inspiració en aquells indrets on hi ha una pèrdua de vida de l'entorn natural i personal.
Hi ha la creença generalitzada - pensament col·lectiu- que la idea de paisatge és una deriva visual, una barreja de pintures de diferents èpoques, de postals turístiques i fons de pantalles d’ordinadors o cartells sobre espais naturals significatius.Un conjunt d’idees generals més o menys mitificades o romantitzades que res tenen a veure amb la realitat més crua i propera que s'imposa. Malauradament, la nostra realitat paisatgística no pot obviar tot allò que esdevé després d’un incendi. El treball que es presenta és el resultat d’una mirada, de l’experiència subjectiva en relació amb el canvi del nostre territori i dels nostres paisatges col·lectius i individuals. Cal entendre’l com a metàfora sobre la pèrdua d'un espai lligat a la terra, a les persones com a zona emocionalment compartida. L'obra exposada pretén provocar reflexió sobre la pèrdua i sobre les conseqüències de la crisi climàtica, però també sobre la bellesa que resideix darrere la destrucció. Partint de l'expressió de la matèria cremada, de la cendra, del foc, es busca transcendir aquesta limitació cap a un sentit poètic i espiritual.
0 Comments
Trobaré la inspiració allà on sigui. “Paisatges inspirats”. Clara Nubiola proposa redescobrir territoris i paratges amb un treball participatiu a Can Manyé. Un viatge incert construït des de l'atzar, un transitar erràtic pels nostres territoris més propers, una recerca insòlita de la inspiració perduda, una reivindicació poètica dels paisatges quotidians, una redescoberta dels nostres paratges comuns. Clara Nubiola situa en el mapa coordenades geogràfiques no sempre visibilitzades, localitzacions, des d'arreu i cap arreu, rebudes a partir d'una crida participativa que resta oberta i dialogant. L'Espai d'Art i Creació de Can Manyé en recull el resultat en format d'instal·lació, un mapatge de grans troballes ( Part del text del full de sala).  Objectius de la proposta: - Qüestionar la massificació dels entorns naturals o urbans més reconeguts, visitats, i plantejar-nos on es troba el veritable paisatge inspirador. - Repensar el nostre entorn més proper per valorar-lo sense caure en convencions socials preestablertes. - Aprendre a observar amb pausa i a connectar amb la mirada intuïtiva i única que ens caracteritza per trobar noves fonts d’inspiració. - Donar-nos un espai de reflexió per connectar amb la creativitat, latent allà on anem. Les parts de la pràctica educativa se situen en moments i espais diferents. En primer lloc, l'alumnat va visitar l’exposició on es va dedicar temps a l'observació pausada i a la reflexió sobre la proposta per, tot seguit, realitzar una primera pràctica partint, com a referència, del procés creatiu semblant que realitza Nubiola. Aquesta primera part va ser proposada per la Clara Gassull (responsable del servei pedagògic de Can Manyé). Posteriorment, es va suggereir a l'alumnat caminar per observar i captar l'entorn de la vila d'Alella des d'una mirada subjectiva i més reflexiva sobre l'entorn com a paisatge. La proposta buscava, com en el treball de Nubiola, i com podem llegir en el text de la sala: trencar amb la idea que el paisatge inspirador és aquell on podem exhalar un sospir davant de la grandiositat d'una natura plàcida, bella i tranquil·la. Cercant localitzacions de la Vila a l'atzar, fugint de la idea romàntica o idealitzada del paisatge. L'alumnat, de forma intuïtiva, va buscar la inspiració. Tot aquest material fruit del treball de camp ha estat treballat posteriorment a l’aula. El resultat d'aquest procés han estat diferents produccions fotogràfiques i registres sonors de l'experiència creativa. En el món global, el flux comunicacional és central, vivim cada vegada més pendents de les xarxes, però la hiperconnectivitat, paradoxalment, provoca un efecte d'isolament que ens fa remetre al propi jo. El cos esdevé llavors un territori de recerca en el qual reconeixem els altres que ens habiten i emergeix el desig de mostrar-nos com aquest altre ubic. Les artistes participants en aquesta exposició --Itziar Okariz, Mengwen Cao, Teemu Mäki, Francesca Steele, Isa Fontbona, Ricardo Muñoz Izquierdo i Nataly Prada Elejalde— mostren aspectes de la intimitat, majoritàriament de caràcter autoreferencial, per portar l'imaginari al pla real en accions subversives que desafien els atributs que ens defineixen socialment ( M. Alsina i A. Hispano). |
 |  |
En la tercera part i com a colofó dins del procés cognitiu, es proposa crear la representació visual en tres dimensions d'una emoció, utilitzant el llenguatge propi de l'àmbit de manera creativa portant a cap una producció personal. Aquesta proposta només té una premissa: qualsevol proposta ha d'estar emmarcada o feta dins o a partir d'una capsa de sabates.
IMATGES DE LES PROPOSTES DE L'ALUMNAT.
Author
Beth Fornas
Archives
September 2023
May 2023
February 2023
December 2022
June 2022
April 2022
January 2022
October 2021
September 2021
March 2021
February 2021
RSS Feed