En el món global, el flux comunicacional és central, vivim cada vegada més pendents de les xarxes, però la hiperconnectivitat, paradoxalment, provoca un efecte d'isolament que ens fa remetre al propi jo. El cos esdevé llavors un territori de recerca en el qual reconeixem els altres que ens habiten i emergeix el desig de mostrar-nos com aquest altre ubic. Les artistes participants en aquesta exposició --Itziar Okariz, Mengwen Cao, Teemu Mäki, Francesca Steele, Isa Fontbona, Ricardo Muñoz Izquierdo i Nataly Prada Elejalde— mostren aspectes de la intimitat, majoritàriament de caràcter autoreferencial, per portar l'imaginari al pla real en accions subversives que desafien els atributs que ens defineixen socialment ( M. Alsina i A. Hispano).
​Comissariat: Mercè Alsina.
​
Exposició itinerant del Departament de Cultura de la Generalitat, produïda pel Festival Panoràmic Granollers 2020 i promoguda per Roca Umbert Fàbrica de les Arts i l'Ajuntament de Granollers.

Aquí teniu imatges del diàleg i de la proposta creativa que ha realitzat l'alumnat de 4t d'ESO de l'institut Turó d'en Baldiri.

Objectius de la proposta:
1- Generar experiències educatives a través de l'art contemporani que siguin significatives.
2- Crear un espai de diàleg entre artistes i joves a partir de l'exposició (En aquest cas donar les gràcies a la Nataly Prada i a la Clara Gassull per fer-ho possible).
3- Impulsar processos de creació col·lectius a partir de la visita de l'exposició.
4- Promoure l'esperit crític, la llibertat d'expressió i creació i la consciència col·lectiva.

A partir de la frase "ELS PENSAMENTS INFLUEIXEN EN ELS NOSTRES SENTIMENTS I ELS DOS EN QUÈ DIEM I FEM" es proposa una nova actuació estètica per desenvolupar amb joves de l'institut Turó d'en Baldiri.

L'objectiu és obrir el diàleg i la reflexió envers un dels 5 principis de l'enfocament restauratiu global, segons el model de la Belinda Hopkins (El 2n principi, ELS NOSTRES PENSAMENTS INFLUENCIEN LES NOSTRES EMOCIONS I AMBDÓS INFLUENCIEN EN EL QUE DIEM I FEM) posteriorment, aquest procés de reflexió, es materialitzarà en una proposta estètica, subjectiva.

Altres aspectes treballats:
- l'autoregulació de l'aprenentatge, l'autoconeixement i l'autoestima, el benestar emocional, la col·laboració i el treball en equip.
- Identificació de les emocions que hom pot experimentar i regular els sentiments i les conductes que se'n deriven per assolir un estat de benestar personal i social, així com de resiliència.
- La concreció i exteriorització de les idees a través del procés creatiu.

Quin repte  es planteja?
El repte que es planteja consta de tres parts diferenciades. En la primera es treballa la identificació de les 36 emocions. Quina és la seva definició? Quina pot ser la imatge que la identifiqui? A partir d'aquestes preguntes el grup classe dissenya, de manera col·laborativa, les 36 cartes de les emocions que s'utilitzen en l'ERG (estratègia restaurativa global) pràctiques que s'estan implementant a l'institut.
La base d'orientació creada per l'alumnat i que servirà de guia es realitza a través de la metodologia d'un temps de cercle.
En la segona part, i amb l'objectiu de comprendre i valorar les diferents produccions artístiques contemporànies, l'alumnat haurà de dur a terme una recerca per triar una producció cultural que tingui com a eix principal les emocions. Posteriorment, hauran de traslladar la informació a la resta de companys/es. Serà imprescindible argumentar les opinions i analitzar la producció. (Descriure-la, relacionar-la amb les emocions i donar la seva opinió).

En la tercera part i com a colofó dins del procés cognitiu, es proposa crear la representació visual en tres dimensions d'una emoció, utilitzant el llenguatge propi de l'àmbit de manera creativa portant a cap una producció personal. Aquesta proposta només té una premissa: qualsevol proposta ha d'estar emmarcada o feta dins o a partir d'una capsa de sabates.

IMATGES DE LES PROPOSTES DE L'ALUMNAT.

Treball fruit del caminar a l'aire lliure com a pràctica per contemplar, badar i aturar-me allà on sorgeixi l'interès, amb una actitud amatent a descobrir, en cada racó del camí, la troballa inesperada, la revelació de l'atzar que m'assalta i em serveix per nodrir l'acció creativa.

​Com en l’imaginari artístic del S XIX i, per tant, del Romanticisme, hi ha una nostàlgia pel temps perdut, irrecuperable, i és també imatge de vulnerabilitat humana davant la força alliçonadora de la natura.

Ja tenim aquí la segona exposició del Projecte d'aprenentatge significatiu realitzat entre Can Manyé i l'Institut Turó d'en Baldiri amb el suport de l'Ajuntament de Teià.
Aquesta segona proposta continua aprofundint la voluntat de sortir de les aules perquè l'alumnat tingui un aprenentatge més vivencial i proper amb l'art contemporani a partir de la proposta expositiva DIMONIS, en aquest cas, de CABOSANROQUE ( Laia Torrents i Roger Aixut.).
Aquesta proposta sonora de Cabosanroque és una instal·lació amb la participació enregistrada de Niño de Elche, Rocío Molina i Enric Casasses.
El punt de partida d'aquest projecte polifònic és una de les etapes més singulars del poeta Jacint Verdaguer. (els exorcismes en els quals va participar entre el 1890 i el 1893, en un pis de Barcelona). La proposta de cabosanroque s'interessa per les implicacions estètiques de la possessió del dimoni que lliga dos mons paral·lels: el visible i l'invisible i el paral·lelisme amb els paràsits que modifiquen la conducta dels seus hostes. Aquest últim concepte ha estat treballat per l'alumnat de 1r d'ESO, els éssers vius i les seves funcions.
DIMONIS és una obra on els nois i noies s'han vist interpel·lats per passar a ser uns subjectes passius que visiten una exposició d'art a objectes- actius "posseïts", formant part d'una coreografia orquestrada per acabar de completar l'obra d'una instal·lació o d'una obra teatral.

TREBALL A L'AULA:
Prenent com a punt de partida el títol de DIMONIS, a classe es va realitzar un debat on van sorgir diferents reflexions. La conversa va girar entorn al concepte més antropològic del terme, parlant sobre els dimonis col·lectius d'una societat o època concreta i els dimonis més personals. A partir de les conclusions del debat, es van plantejar diferents qüestions que van ser traslladades als artistes en forma de vídeo sonor. 

​Per elaborar l’última part del treball, es va triar l’aportació  del niño de Elche
​ ( imatge fragmentada a través de diferents aparells de TV). 

Es va unir la representació gràfica del concepte de DIMONI amb el joc dels cadàvers exquisits. Cada alumne va crear un DIMONI a partir del seu imaginari i el va fragmentar en tres parts. Un cop dibuixats, dividits i plastificats, es va crear una carpeta per poder jugar a crear nous dimonis a partir de la combinació, de les 207 parts diferents. El resultat és un treball col·lectiu entre les 3 classes de 1r d'ESO.