Paisatges de Cendra.

Treball fruit del caminar a l'aire lliure com a pràctica per contemplar, badar i aturar-me allà on sorgeixi l'interès, amb una actitud amatent a descobrir, en cada racó del camí, la troballa inesperada, la revelació de l'atzar que m'assalta i em serveix per nodrir l'acció creativa.

​Com en l’imaginari artístic del S XIX i, per tant, del Romanticisme, hi ha una nostàlgia pel temps perdut, irrecuperable, i és també imatge de vulnerabilitat humana davant la força alliçonadora de la natura.